Amb aquest fet esclarit, el problema es centra doncs en determinar com es pot obtenir el major rendiment possible d’aquest coneixement, com es pot optimitzar el seu ús, impacte i retorn en benefici de l’organització i el seu entorn. I per què suposa això un problema? Doncs pel senzill fet de que per A o B el coneixement s’acaba perdent o diluint en el camí que va entre la seva creació i el seu consum final. Precisament en això ens trobem.
Per gestionar correctament el coneixement en una organització la cultura del treball existent resulta un element fonamental. M’atreviria dir que fins i tot que és l’element previ i necessari sobre el qual s’han de començar a construir la resta de coses. Però imaginem-nos el cas hipotètic en el que ja comptéssim amb aquesta cultura i que la organització a nivell intern ja estigués preparada i funcionant amb aquest nou xip integrat. Llavors només ens restaria definir la millor forma d’ordenar, gestionar i comunicar el nostre coneixement als nostres clients i col·laboradors. Precisament en això ens trobem.
Els canals poden ser varis i les eines i plataformes utilitzades diverses, però totes les fórmules s’han de trobar dins de l’àrea determinada per tres elements; COMUNICACIÓ, GESTIÓ DEL CONEIXEMENT I PRESÈNCIA 2.0.
Cada organització depenent de les seves característiques i necessitats i també dels recursos dels que disposi podrà dur a terme unes accions o unes altres en base a l’estratègia que hagi definit. Hi ha exemples dins de l’administració que estan marcant el camí a seguir com la gent del departament de justícia que ens han servit a molts com a orientació i ara la gent d’atenció ciutadana també de la Generalitat. Nosaltres comencem i precisament en això ens trobem.
Seguirem informant.