Sobre la distància

No sé si aquest títol reflecteix exactament el que vull transmetre en aquest post, però "la distància" ha sigut el mot més encertat que he trobat per descriure el motiu sobre el que vull escriure avui. En Josep Pla ho hagués fet millor, com ell deia, s'hagués liat una cigarreta i se l'hagués fumat fins a trobar la paraula adequada, però jo ni fumo ni sóc en Josep Pla, així que el títol es quedarà així.

Que el sector públic i el sector privat són dos mons diferents és un fet evident per a tothom, però no és fins que has treballat a les dues bandes que et dones compte amb més detall de les diferències, de vegades petites i de vegades abismals, que existeixen entre aquests dos mons. Una de les diferències més importants rau en les relacions que es donen entre els caps i els nocaps i els objectius que mouen a aquests en un món i en un altre.

Salvant totes les distàncies amb la realitat, es podria dir que en el món de l'empresa totes les persones dins de l'escala jeràrquica de l'organització comparteixen uns objectius comuns i compten amb una lògica de funcionament compartida. El sistema és molt senzill i és aplicable tant a la organització com a les persones que hi treballen; quant millors siguin els resultats millor anirà l'empresa. D'aquesta manera, i salvant un cop més les imperfeccions del món real, quan millors resultats obtingui un trebalador més possibilitats de recompensa o ascens tindrà. Per tant, si els nocaps volen arribar a convertir-se en caps, treient d'aquesta fórmula les seves habilitats personals per ascendir, tindran que esforçar-se i obtenir bons resultats, així, quan millors resultats obtinguin més probabilitats tindran d'ascendir dins de l'organització.

En el món públic en canvi, a partir d'un cert nivell en l'escala jeràrquica de l'organització, els nocaps no podran mai arribar a ocupar el lloc dels seus caps. Això es deu a que per arribar a ocupar aquests llocs, en la gran majoria de casos i cada cop més, s'ha de passar primer o paral·lelament per unes altres organitzacions anomenades partits polítics. Aquest sistema que entre dins de la lògica del nostre sistema representatiu i de govern fa que els objectius i les lògiques dels carrecs polítics o eventuals i de la resta de treballadors difereixin.

Els càrrecs eventuals estan associtats a millor sou i més responsabilitats, però al mateix temps compten amb la incertesa dels futurs canvis polítics. La seva progressió no bé determinada ni de bon tros (encara que també és important i pot ajudar, siguem realistes) pels resultats obtinguts per les àrees o departaments que tenen al seu càrrec, sinó que l'element clau es troba en el seu joc polític. Molts són els elements a tenir en compte i que poden ajudar a aquesta ascensió, a saver: els contactes que facin, les seves aliances dins el partit, estar en un sector o altre, donar suport a un líder o un altre, etc.

En contrapartida a la impossibilitat d'accedir a segons quins llocs de treball, la resta de treballadors compten amb un seguit de beneficis o incentius com la seguretat laboral o les molt bones condicions de treball (horaris, vacances, etc), que tenen com a objectiu equilibrar la balança i fer oblidar els límits i dificultats per a la progressió que es donen dins les organitzacions públiques.

Les particularitats d'aquests dos col·lectius fan que en el seu treball tinguin objectius ben diferents. Els elements que determinan les seves lògiques de treball són si més no distants i això redueix sensiblement la productivitat i l'eficiència dins aquestes organitzacions. Els caps no tenen gaires incentius ni gaires instruments per tal de motivar als nocaps, i aquests, per la seva part, troben dificultats en automotivar-se, degut en primer lloc a les impossibilitats de creixement existents i segon a lal gairebé inquebrantable seguretat labora en la que es troben acomodats. A tot això cal afegir a més, que en algunes ocasions els càrrecs eventuals que són escollits per un càrrec concret compleixen amb escreix els criteris polítics de la seva elecció però no els tècnics o professionals que es requereixen per aquella plaça. Això no ajuda a reduir aquesta distància sinó sinó que inevitablement la fa augmentar.

La crítica dels nocaps envers el caps és gairebé un efecte parasimpàtic dins de les organitzacions, tant siguin públiques com privades, el que succeix però, és que els motius que originen aquesta crítica són molt diferents en un lloc i l'altre.

Els motius cada dia els tinc més clars, la solució cada dia menys.