La motivació és un concepte molt senzill d'explicar i entendre però per una altra banda es troba farcit de complexitats i genera molts mals de cap a les persones que n'estan mancades i també en aquells que tenen la responsabilitat de generar-la. La motivació de les persones és un dels reptes clau amb els quals s'enfronta el dia a dia d'una organització. Poden existir organitzacions o empreses desmotivades, està clar, de fet n'existeixen moltes, però el que també és un fet, és que en aquells llocs on els treballadors estan motivats existeix un context molt més favorable per a l'èxit de l'empresa o si més no per a la millora de la productivitat.
La complexitat de la motivació/desmotivació rau bàsicament en dos aspectes fonamentals; el primer és que la motivació és intrínseca a la persona, i com cada persona és diferent, el que motiva a una o altra pot variar sustancialment. En segon lloc la motivació és un concepte, que tot i que en molts casos pot venir determinat per elements tangibles, té una forta dimensió psicològica i fins i tot emocional.
D'aquests dos elements se'n deriva una conclusió senzilla però que ha generat molta literatura al respecte; no existeix una fòrmula màgica per motivar a les persones. Cada organització, i cada persona requerirà uns factors o accions diferents per mantenir-se motivada i per tant, el repte dels gestors, estarà en detectar aquests elements i en la mesura del possible, aplicar-los.
Aquest cap de setmana, volant en l'AVE, llegia una article del Trias de Bes, on comentava que la motivació està lligada a fer el que realment és la nostra passió. Estic completament d'acord en que la gent que es dedica a la seva passió està molt motivada, és evident no? El que passa és que la gran majoria de gent no és dedica a la seva passió, o no té una passió molt molt passional, per tant, els que es dediquen a la seva passió són pocs, afortunats i en molts casos són gent excepcional. Però això no vol dir ni molt menys que només els que es dediquen a la seva passió estan motivats, oi? Hi ha molts professionals que els hi agrada la seva feina i que troben elements suficients per mantenir una motivació que podríem considerar raonable.
A l'administració el repte de motivar als treballadors és encara més dificultós que al món privat, això succeix bàsicament degut a la idiosincràsia pública i a que les eines de les que es disposen per motivar als treballadors són poques (tb falta imaginació) i a més poc flexibles. També és cert que en molts casos l'opció de treballar en allò públic no està motivada per una vocació de servei de les persones, sinó més aviat per aconseguir una seguretat i estabilitat en la feina, i això, està clar, pot influir. Aquesta seguretat pot generar desmotivació, és evident, però hi ha molts altres elements que no ajuden gens a mantenir al personal motivat. És un tema cultural i de funcionament de l'administració que resulta molt difícil de capgirar i que tampoc té uns culpables clars, ja que tant des de baix com des de dalt no s'hi fa res o es fa molt poc per canviar-ho, ara bé, el que és obvi és que si s'ha de començar a canviar les coses des d'algun lloc, haurà de ser des de dalt, on hi ha capacitat de maniobra.
08 de juliol 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Borja, tal com dius és cert que la motivació és un element important i que dintre de l'AAPP té moltes dificultats per esdevenir un fet. Ara, també com dius l'objectiu de molts treballadors públics és obtenir una feina fixa amb la seguretat que comporta. No creus que si veiessin que aquesta seguretat pot desaparèixer la motivació tornaria?
Doncs si Carlos, penso com tu. Si aquesta seguretat es veiès reduïda els treballadors estarien més motivats. Hi ha gent però que considera que això no és exactament un element de motivació sinó més aviat una forma d'amenaça o de mantenir la tensió. Vull dir, que pensen que les accions motivadores han de tenir un component positiu, no sé si m'explico...
De totes formes tot i que la seguretat es veiès reduïda, els incentius i possibilitats dels caps per a despatxar a la gent que no té un bon rendiment són molt reduïts. Caldria canviar altres aspectes organitzatius i funcionals a més de l'estabilitat laboral per a que les administracions funcionin com les empreses.
Borja, fa uns dies vaig fer un post arran de la meva experiència en el sector públic.
De fet, va ser aquest post d'Odilas el que em va fer reflexionar.
Sincerament, és difícil motivar als funcionaris, però també és cert que sovint no és culpa seva, sinó més aviat dels seus dirigents i dels ciutadans, poques vegades els hi agraïm la seva feina.
De fet, tal com apunta Odilas, un dels motius és la falta de líders, la falta de persones que, amb el seu lideratge, siguin capaces d'engrescar als seus treballadors.
En el fons, el sector públic té molts treballadors, és a dir, crec que tot funcionari té un lloc públic on s'hi sentirà plenament motivat, només cal trobar-lo... (aquí hi intervé la gent de Recursos Humans).
I, encara que sigui un problema que s'arrossega des de sempre, això no vol dir que no tingui solució...
Marc, ja m'he llegit els vostres posts, estan molt bé. Teniu rao en moltes de les afirmacions que feu, però el que és evident, és que hi ha alguns temes que tenen un caràcter estructural i que crec que són claus per trencar amb aquesta desmotivació.
Publica un comentari a l'entrada