06 d’abril 2009

Internet a la feina

L’altre dia vaig llegir un post de l’Enrique Dans que em va cridar l’atenció. El post tractava sobre el lliure accés dels treballadors a Internet i la relació amb la seva productivitat. Més exactament, deia que un professor de la Universitat de Melbourne, havia fet un estudi en el que es demostrava que els treballadors que accedien a Internet per temes personals durant hores de feina eren un 9 % més productius que els que no ho feien. Aquestes dades contradiuen el que cada cop amb més freqüència s’argumenta i s’aplica des de moltes empreses i organitzacions.

Així, sembla lògic que si els treballadors dediquen temps de feina a activitats personals i d’oci han de tenir menys temps per temes laborals i consegüentment ser menys productius. L’evidència d’aquest estudi, en canvi, ve a demostrar exactament el contrari. Llavors, a què es deu això? Probablement estigui relacionat amb un tema de llibertat i de responsabilitat davant la feina. En el treball, a cadascú se li haurien de definir unes responsabilitats i objectius a acomplir i després avaluar-lo en base al seu compliment i als resultats obtinguts. Des del meu punt de vista, donar llibertat i autonomia al treballador és un element clarament motivador per aquest, en canvi, controlar-lo i vigilar-lo constantment només pot tenir efectes negatius.

Per concloure, l’Enrique Dans fa un apunt sobre el telèfon que pot donar una visió de com evolucionarà el tema d’Internet en el futur. Quan es va introduir el telèfon a les empreses, es controlava i es tenia por sobre l’ús que els treballadors en poguéssin fer. Avui, en canvi, a la majoria de llocs es considera normal que puguis fer trucades (sense abusar) per temes personals; el contrari seria bastant difícil de comprendre. Per tant, potser amb el tema de navegar per la web acabarà passant el mateix i es normalitzarà el fet de que es puguin fer visites a algunes webs que no estiguin estrictament relacionades amb el treball.

Per una altra banda i com passa amb molts coses de la nostra societat el discurs oficial sobre el tema i el que després realment es fa i es deixa fer és molt diferent. Ara el tema del 2.0 ja no està en boca de només uns quants, sinó que ha arribat al gran públic i moltes institucions i empreses com també els mitjans de comunicació en parlen constantment. En canvi, si baixem a la realitat no tot és tan bonic com sembla o com ens volen fer veure, i encara hi predominen com sabeu moltes pors respecte l’efecte negatiu que l’ús d’aquestes eines pot generar.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[castellano]

El otro día leí un post de Enrique Dans que me llamó la atención. El post trataba sobre el libre acceso de los trabajadores a Internet y la relación de esto con la productividad. Más exactamente, afirmaba que un profesor de la Universidad de Melbourne, había hecho un estudio en el que se demostraba que los trabajadores que accedían a Internet por temas personales durante horas de trabajo eran un 9 % más productivos que los que no lo hacían. Estos datos contradicen lo que cada vez con más frecuencia se argumenta y se aplica desde muchas empresas y organizaciones.


Así, parece lógico que si los trabajadores dedican tiempo de trabajo a actividades personales y de ocio deben tener menos tiempo para temas laborales y consiguientemente ser menos productivos. La evidencia de este estudio, en cambio, viene a demostrar exactamente lo contrario. Entonces, a qué se debe esto? Probablemente esté relacionado con un tema de libertad y de responsabilidad ante el trabajo. En el trabajo, a cada cual se le deberían definir unas responsabilidades y objetivos a cumplir y después evaluarlo en base a su cumplimiento y a los resultados obtenidos. Desde mi punto de vista, dar libertad y autonomía al trabajador es un elemento claramente motivador para este, en cambio, controlarlo y vigilarlo constantemente sólo puede tener efectos negativos.


Para concluir, Enrique Dans hace un apunte sobre el teléfono que puede dar una visión de como evolucionará el tema de Internet en el futuro. Cuando se introdujo el teléfono en las empresas, se controlaba y se tenía miedo sobre el uso que los trabajadores pudiesen hacer. Hoy, en cambio, en la mayoría de lugares se considera normal que puedas hacer llamadas(sin abusar) por temas personales; el contrario sería bastante difícil de comprender. Por lo tanto, quizás con el tema de navegar por la web acabará pasando lo mismo y se normalizará el hecho de que se puedan hacer visitas a algunas webs que no estén estrictamente relacionadas con el trabajo.


Por otro lado y como pasa con muchas cosas de nuestra sociedad el discurso oficial sobre el tema y el que después realmente se hace y se deja hacer es muy diferente. Ahora el tema del 2.0 ya no está en boca de sólo unos cuántos, sino que ha llegado al gran público y muchas instituciones y empresas como también los medios de comunicación hablan constantemente al respecto. En cambio, si bajamos a la realidad no todo es tan bonito como parece o como nos quieren hacer ver, y todavía predominan como sabéis muchos miedos respecto al efecto negativo que el uso de estas herramientas puede generar.

2 comentaris:

MarcG ha dit...

Buff!,

És complicat això de controlar els treballadors.

Sóc dels que pensa igual que tú, és a dir, que és millor donar llibertat als treballadors, que ells siguin responsables de com utilitzen aquesta llibertat.

Per l'altra cantó tenim els 'professionals' de l'escaqueig que aprofiten aquestes situacions no només per no fer la seva feina sinó per aprofitar els recursos que l'organització posa a les seves mans.

No obstant això, i després d'haver-hi pensat vàries vegades (i d'haver-ho patit), he arribat a la conclusió que és millor donar responsabilitat a la gent, encara que hi hagi alguna 'poma podrida'. El resultat agregat de tota l'organització serà clarament positiu.

Borja ha dit...

ho veig com tu. si et trobes amb casos de persones q s'excedeixen en l'ús d'aquestes eines o recursos cal tractar el tema de forma individualitzada i no aplicar restriccions per a tothom.