De les ponències i xerrades es van derivar diversos i molt interessants debats que superaven amb escreix el marc definit per la Jornada; els blocs corporatius. A mí m'agradaria destacar-ne un parell.
El primer anava molt lligat amb un recurs que va utilitzar el Iñaki durant la seva exposió i que es basava en un estudi de l'Albert Mehrabian. A la comunicació oral el contingut, les paraules, només tenen un 7% d'importància respecte el total del missatge, el 93% restant se'l reparteixen el to de veu (38%) i el llenguatge corporal (55%). Aquesta afirmació, que molts ja coneixíem encara que potser amb d'altres reparticions de percentatges similars, és ben certa. Hi ha molts exemples en el nostre dia a dia i potser el més recent de tots l'hem tingut amb la campanya nordamericana a la presidència. No sé si existeixen aquest tipus d'estudis pel mitjà Internet, i encara menys sé si existeixen pel fenòmen dels blocs, però com creieu vosaltres que deu ser? Quins elements deuen influir en la comunicació que fa un blogger a través del seu site i dels seus posts? El contingut només representa al voltant del 10% del missatge? Jo crec que segurament és superior al de la comunicació oral però segurament no té el mateix pes que el de la comunicació escrita. Hi ha alguns elements que poden influir i molt en el missatge, a saber: la identitat i reputació digital de la persona en qüestió, la seva presència en xarxes socials, la seva participació a la blogosfera, l'aspecte del seu bloc, el seus coneixements tècnics i de disseny, etc.
Un altre debat de més magnitud i molt més difícil d'abordar es va suggerir quan el Jordi Graells parlava de la col·laboració i la compartició de coneixement a les organitzacions. Es debatia sobre el futur i el nou paradigma de la col·laboració que afectarà radicalement a les organitzacions i també als seus treballadors. Per exercici propi i també per la feina i els projectes que desenvolupo crec fermament en que la col·laboració pot ajudar a millorar i a innovar a les persones i a les empreses. Malgrat això, tampoc podem deixar-ho tot en mans de la col·laboració, està clar. No hem de tenir postures maximalistes i hem de saber entredre el paper concret que la filosofia col·laborativa pot jugar en les organitzacions i en el sistema. No crec que es tracti d'un nou model, sinó d'un nou element que ha d'anar agafant força per a millorar el model existent. Així doncs, cal col·laborar, però també cal competir. El repte es troba per tant en trobar l'equilibri adequat entre aquests dos conceptes.
Un altre debat de més magnitud i molt més difícil d'abordar es va suggerir quan el Jordi Graells parlava de la col·laboració i la compartició de coneixement a les organitzacions. Es debatia sobre el futur i el nou paradigma de la col·laboració que afectarà radicalement a les organitzacions i també als seus treballadors. Per exercici propi i també per la feina i els projectes que desenvolupo crec fermament en que la col·laboració pot ajudar a millorar i a innovar a les persones i a les empreses. Malgrat això, tampoc podem deixar-ho tot en mans de la col·laboració, està clar. No hem de tenir postures maximalistes i hem de saber entredre el paper concret que la filosofia col·laborativa pot jugar en les organitzacions i en el sistema. No crec que es tracti d'un nou model, sinó d'un nou element que ha d'anar agafant força per a millorar el model existent. Així doncs, cal col·laborar, però també cal competir. El repte es troba per tant en trobar l'equilibri adequat entre aquests dos conceptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada