16 d’abril 2009

Què és la web 3.0?

Ja fa temps que começa a sonar el terme web 3.0 però encara no tenim gaire clar el que vol dir ni el que pot representar. Tal i com estem acostumats, resultaria fàcil pensar que ara que està tant de moda el tema del 2.0 i que el gran públic ja comença a estar introduït en aquestes noves eines i aquesta nova cultura, els mitjans o les empreses s'han inventat un nou terme, una nova marca, buida de contingut o que representa un canvi gairebé imperceptible sobre moltes de les webs que existeixen avui en dia per tal de vendre o de fer notícies. Però això no és així, la web 3.0 suposarà canvis importants respecte l'Internet que coneixem avui en dia.

La web 3.0, també coneguda com a web semàntica, és ja una realitat, però es troben pocs sites i hi ha també poques empreses que treballin en aquest sentit. Aquesta nova etapa en l'evolució d'Internet pot suposar un canvi sustancial respecte al seu funcionament actual. Bàsicament, la diferència de la web 3.0 rau en que les webs incorporin informació semántica dels seus continguts que pugui ser interpretada per els sistemes informàtics dels diferenst dispositius. En el 3.0 les webs no només entendran la sintaxi dels continguts sinó també la semàntica (el significat) d'aquests, i per tant, podran adequar-se més als nostres interessos i preferències al mateix temps que podran donar resultats de forma integrada. D'aquesta manera la integració i la interoperabilitat entre webs i sistemes serà molt més gran del que és actualment i la cerca de continguts molt més acurada.

Per a que tingueu més informació i exemples al respecte us recomano el blog/web de la Dolors Reig, El Caparazon, on tracta tot sovint temes relacionats amb el 3.0. De fet, fa pocs dies va publicar un post en el que inclou 4 vídeos que us poden donar una idea molt més acurada del que significa i les possibilitats que té aquesta nova evolució de la web.

Aquí teniu però un petit aperitiu...




------------------------------------------------------------------------------------
[castellano]

Ya hace tiempo que suena el término web 3.0 pero todavía no tenemos demasiado claro loque quiere decir ni loque puede representar. Tal y como estamos acostumbrados, resultaría fácil pensar que ahora que está tan de moda el tema del 2.0 y que el gran público ya empieza a estar introducido en estas nuevas herramientas y esta nueva cultura, los medios o las empresas se han inventado un nuevo término, una nueva marca, vacía de contenido o que representa un cambio casi imperceptible sobre muchas de las webs que existen hoy en día, para vender o generar noticias. Pero esto no es así, la web 3.0 supondrá cambios importantes respecto al Internet que conocemos hoy en día.

La web 3.0, también conocida como web semántica, es ya una realidad, pero se encuentran pocos sites y hay también pocas empresas que trabajen en este sentido. Esta nueva etapa en la evolución de Internet puede suponer un cambio sustancial respeto a su funcionamiento actual. Básicamente, la diferencia de la web 3.0 rae en que las webs incorporen información semántica de sus contenidos que pueda ser interpretada por los sistemas informáticos de los diferentes dispositivos. En el 3.0 las webs no sólo entenderán la sintaxis de los contenidos sino también la semántica (el significado) de estos, y por lo tanto, podrán adecuarse más a nuestros intereses y preferencias al mismo tiempo que podrán dar resultados de forma integrada. De este modo la integración y la interoperabilitat entre webs y sistemas será mucho más grande de lo que es actualmente y la busqueda de contenidos más ajustada y precisa.

Para que tengáis más información y ejemplos al respeto os recomiendo el blog/web de Dolors Reig, El Caparazon, dónde trata a menudo temas relacionados con el 3.0. De hecho, hace pocos días publicó un post en el que incluye 4 vídeos que os pueden dar una idea muy esmerada de lo que significa y las posibilidades que tiene esta nueva evolución de la web.

Aquí tenéis un pequeño aperitivo...

06 d’abril 2009

Internet a la feina

L’altre dia vaig llegir un post de l’Enrique Dans que em va cridar l’atenció. El post tractava sobre el lliure accés dels treballadors a Internet i la relació amb la seva productivitat. Més exactament, deia que un professor de la Universitat de Melbourne, havia fet un estudi en el que es demostrava que els treballadors que accedien a Internet per temes personals durant hores de feina eren un 9 % més productius que els que no ho feien. Aquestes dades contradiuen el que cada cop amb més freqüència s’argumenta i s’aplica des de moltes empreses i organitzacions.

Així, sembla lògic que si els treballadors dediquen temps de feina a activitats personals i d’oci han de tenir menys temps per temes laborals i consegüentment ser menys productius. L’evidència d’aquest estudi, en canvi, ve a demostrar exactament el contrari. Llavors, a què es deu això? Probablement estigui relacionat amb un tema de llibertat i de responsabilitat davant la feina. En el treball, a cadascú se li haurien de definir unes responsabilitats i objectius a acomplir i després avaluar-lo en base al seu compliment i als resultats obtinguts. Des del meu punt de vista, donar llibertat i autonomia al treballador és un element clarament motivador per aquest, en canvi, controlar-lo i vigilar-lo constantment només pot tenir efectes negatius.

Per concloure, l’Enrique Dans fa un apunt sobre el telèfon que pot donar una visió de com evolucionarà el tema d’Internet en el futur. Quan es va introduir el telèfon a les empreses, es controlava i es tenia por sobre l’ús que els treballadors en poguéssin fer. Avui, en canvi, a la majoria de llocs es considera normal que puguis fer trucades (sense abusar) per temes personals; el contrari seria bastant difícil de comprendre. Per tant, potser amb el tema de navegar per la web acabarà passant el mateix i es normalitzarà el fet de que es puguin fer visites a algunes webs que no estiguin estrictament relacionades amb el treball.

Per una altra banda i com passa amb molts coses de la nostra societat el discurs oficial sobre el tema i el que després realment es fa i es deixa fer és molt diferent. Ara el tema del 2.0 ja no està en boca de només uns quants, sinó que ha arribat al gran públic i moltes institucions i empreses com també els mitjans de comunicació en parlen constantment. En canvi, si baixem a la realitat no tot és tan bonic com sembla o com ens volen fer veure, i encara hi predominen com sabeu moltes pors respecte l’efecte negatiu que l’ús d’aquestes eines pot generar.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
[castellano]

El otro día leí un post de Enrique Dans que me llamó la atención. El post trataba sobre el libre acceso de los trabajadores a Internet y la relación de esto con la productividad. Más exactamente, afirmaba que un profesor de la Universidad de Melbourne, había hecho un estudio en el que se demostraba que los trabajadores que accedían a Internet por temas personales durante horas de trabajo eran un 9 % más productivos que los que no lo hacían. Estos datos contradicen lo que cada vez con más frecuencia se argumenta y se aplica desde muchas empresas y organizaciones.


Así, parece lógico que si los trabajadores dedican tiempo de trabajo a actividades personales y de ocio deben tener menos tiempo para temas laborales y consiguientemente ser menos productivos. La evidencia de este estudio, en cambio, viene a demostrar exactamente lo contrario. Entonces, a qué se debe esto? Probablemente esté relacionado con un tema de libertad y de responsabilidad ante el trabajo. En el trabajo, a cada cual se le deberían definir unas responsabilidades y objetivos a cumplir y después evaluarlo en base a su cumplimiento y a los resultados obtenidos. Desde mi punto de vista, dar libertad y autonomía al trabajador es un elemento claramente motivador para este, en cambio, controlarlo y vigilarlo constantemente sólo puede tener efectos negativos.


Para concluir, Enrique Dans hace un apunte sobre el teléfono que puede dar una visión de como evolucionará el tema de Internet en el futuro. Cuando se introdujo el teléfono en las empresas, se controlaba y se tenía miedo sobre el uso que los trabajadores pudiesen hacer. Hoy, en cambio, en la mayoría de lugares se considera normal que puedas hacer llamadas(sin abusar) por temas personales; el contrario sería bastante difícil de comprender. Por lo tanto, quizás con el tema de navegar por la web acabará pasando lo mismo y se normalizará el hecho de que se puedan hacer visitas a algunas webs que no estén estrictamente relacionadas con el trabajo.


Por otro lado y como pasa con muchas cosas de nuestra sociedad el discurso oficial sobre el tema y el que después realmente se hace y se deja hacer es muy diferente. Ahora el tema del 2.0 ya no está en boca de sólo unos cuántos, sino que ha llegado al gran público y muchas instituciones y empresas como también los medios de comunicación hablan constantemente al respecto. En cambio, si bajamos a la realidad no todo es tan bonito como parece o como nos quieren hacer ver, y todavía predominan como sabéis muchos miedos respecto al efecto negativo que el uso de estas herramientas puede generar.

02 d’abril 2009

Marketing 2.0

La Eva Sanagustín conjuntament amb un grup de col·laborados ha publicat un llibre que ofereix els elements més importants que defineixen el marketing dins el nou context de les eines i la filosofia 2.0. "Del 1.0 al 2.0. Claves para entender el nuevo marketing" és un llibre que detalla tema a tema tots els elements de canvi que aquestes noves eines estan generant. Es pot descarregar en format pdf o es pot comprar l'edició en paper. En aquest enllaç trobareu més informació al respecte.


------------------------------------------------------------------------------
[castellano]

Eva Sanagustín conjuntamente con un grupo de col·laboradores ha publicado un libro que presenta los elementos más importantes que definen el marketing dentro el nuevo contexto de las herramientas y la filosofía 2.0. "Del 1.0 al 2.0. Clavas para entender el nuevo marketing" es un libro que detalla tema a tema todos los elementos de cambio que estas nuevas herramientas están generando. Se puede descargar en formato pdf o se puede comprar la edición en papel. En este enlace encontraréis más información al respecto.

26 de gener 2009

Noves seccions: Continguts i Agenda TIC

Incorporo en el menú dret del bloc un parell d'espais que us poden interessar; Continguts TIC i Agenda TIC. Els dos espais "beuen" de la Comunitat de Responsables TIC de Localret i en ells hi podreu trobar diferents tipus de continguts (documents i enllaços d'interès, notícies, esdeveniments i actes) relacionats amb les TIC i administració pública, especialment local.


---------------------------------------------------------------------------------------
[castellano]

Incorporo en el menú derecho del bloc un par de espacios que os pueden interesar; Contenidos TIC y Agenda TIC. Los dos espacios "beben" de la Comunidad de Responsables TIC de Localret y en ellos podréis encontrar diferentes tipos de contenidos (documentos y enlaces de interés, noticias, acontecimientos y actos) relacionados con las TIC y administración pública, especialmente local.

22 de gener 2009

Campanya electoral 2.0

Entre les festes i la feinada que estem tenint aquests dies es fa difícil trobar algun moment per actualitzar el bloc la veritat. Fa uns dies em van passar unes presentacions que vaig trobar molt interessants i que es van fer el 13 de desembre arran d'una taula rodona organitzada per la Sectorial de Noves Tecnologies de Convergència Democràtica de Catalunya. Es tractava d'una taual on diferents experts en comunicació debatien sobre el nou rol que la web social està jugant en les campanyes polítiques. Hi van participar:
  • Jordi Segarra. Assessor de la campanya de Barack Obama
  • Antoni Gutierrez Rubí. Assessor en comunicació i autor del llibre "Políticas"
  • Toni Aira. Director del Singular Digital i autor del llibre "L'art de guanyar eleccions"
Aquí teniu les seves respectives presentacions:








Si voleu veure els vídeos d'aquesta sessió visiteu aquest link.


---------------------------------------------------------------------------------------

[castellano]

Entre las fiestasnavideñas y la cantidad de trabajo que estamos teniendo estos días se hace difícil encontrar algún momento por actualizar el blog. Hace unos días me pasaron unas presentaciones que encontré muy interesantes y que se hicieron el 13 de diciembre a raíz de una mesa redonda organizada por la Sectorial de Nuevas Tecnologías de Convergencia Democrática de Catalunya.

Se trataba de una mesa redonda dónde diferentes expertos en comunicación debatían sobre el nuevo rol que la web social está jugando en las campañas políticas.

Participaron:

- Jordi Segarra. Asesor de la campaña de Barack Obama
- Antoni Gutierrez Rubí. Asesor en comunicación y autor del libro "Políticas"
- Toni Aira. Director del Singular Digital y autor del libro "El arte de ganar elecciones"

Aquí tenéis sus respectivas presentaciones:

Si queréis ver los vídeos de esta sesión visitad este link.

09 de desembre 2008

Guia LAECSP

Localret ha publicat una guia sobre la Llei d'Accés Electrònic dels Ciutadans als Serveis Públics i els seus efectes sobre les administracions locals. Us recomano que li feu un cop d'ull. Us la podeu descarregar des de la web de Localret o des del meu slideshare.

---------------------------------------------------------------------------------------------

[castellano]

Localret ha publicado una guía sobre la Ley de Acceso Electrónico de los Ciudadanos a los Servicios Públicos y sus efectos sobre las administraciones locales. Os recomiendo que le déis un vistazo. Os la podéis descargar desde la web de Localret o desde mi slideshare.


Guia Adequació Llei 11 2007
View SlideShare document or Upload your own. (tags: llei laecsp)

27 de novembre 2008

Legitimitat

Si haguéssim de definir les xerrades o presentacions del Xavier Marcet amb una sola paraula, jo escolliria segurament, estimulants. Així va ser dimarts passat als matins d'innovació que organitza l'EAPC on el Xavier havia estat convidat per xerrar sobre innovació a les administracions públiques.

De les moltes coses interessants que es van comentar durant la seva presentació em vaig quedar amb dues. La primera només un detallet; hem de deixar d'utilitzar indicadors de gestió per utilitzar indicadors d'impacte. Resulta evident, però a l'administració pública això passa en compte gotes. No ens ha de valer fer coses i a més fer-les bé, sinó que també hem de veure que serveixin per alguna cosa, que aportin un valor a la organització. Si no aporten valor és evident que ens cal preguntar-nos per a que les fem.

Un altre tema que va comentar el Xavier va sorgir arran d'un encarrec que ha rebut la seva consultora, la definició d'un pla estratègic per ACC1O (fusió dels ex COPCA i CIDEM). Una de les coses que els hi han recomanat és ben senzilla, però que un cop més és difícil de trobar a l'administració, que ells s'apliquin el mateix que estan recomanant a les empreses que assessoren. I per què? Doncs per una raó ben senzilla, per tenir legitimitat davant d'aquestes empreses. Com podem tenir credibilitat davant dels nostres clients si nosaltres mateixos no apliquem les coses que a ells els hi recomanem? Doncs si, de vegades també pequem d'això. No hi ha millor manerar d'actuar que predicar amb l'exemple, a mi no em serveix allò de “en casa del herrero cuchara de palo”.

Si voleu trobar els materials i alguna informació relacionada podeu consultar el bloc del Xavier o bé aquest enllaç.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

[castellano]

Si tuviese que definir las charlas o presentaciones de Xavier Marcet con una sola palabra, yo escogería seguramente, estimulantes. Así fue el pasado martes en las mañanas de innovación que organiza la EAPC dónde Xavier había sido invitado para charlar sobre innovación a las administraciones públicas.

De las muchas cosas interesantes que se comentaron durante su presentación me quedé con dos. La primera sólo un detallito; debemos dejar de utilizar indicadores de gestión para pasar a utilizar indicadores de impacto. Resulta evidente, pero en la administración pública esto pasa en cuentagotas. No nos ha de valer hacer cosas y además hacerlas bien, sino que también debemos querer que sirvan por algo, que aporten un valor a la organización. Si no aportan valor es evidente que nos hace falta preguntarnos para que las hacemos.

Otro tema que comentó Xavier surgió a raíz de un encargo que ha recibido su consultora, la definición de un plan estratégico para ACC1O (fusión de los ex COPCA y CIDEM). Una de las cosas que se les han recomendado es bien sencilla, pero que una vez más es difícil de encontrar a la administración, que ellos se apliquen lo mismo que están recomendando a las empresas que asesoran. Y por qué? Pues por una razón bien sencilla, para tener legitimidad ante de estas empresas. Cómo podemos tener credibilidad ante de nuestros clientes si nosotros mismos no aplicamos las cosas que a ellos se los recomendamos? Pues si, a veces también pecamos de esto. No hay mejor manerar de actuar que predicar con el ejemplo, a mí no me sirve aquello de en “casa del herrero cuchara de palo”.

Si queréis encontrar los materiales y otras informaciones relacionadas podéis consultar el blog del Xavier o bien este enlace.

24 de novembre 2008

Ahora también en castellano

A partir d'avui, i si veig que el tema no se'm fa molt pesat, començaré a fer els post bilingües. El post anterior a aquest és el primer exemple. Espero d'aquesta forma fer una mica més agradable la lectura pels que hem seguiu des de fora de Catalunya. Perdoneu-me les faltes d'ortografia i les expressions extranyes, són culpa del traductor automàtic. ; )

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

[castellano]

A partir de hoy, y si veo que el tema no se me hace muy pesado, empezaré a hacer los posts bilingües. El post anterior a este es el primer ejemplo. Espero de esta forma hacer algo más agradable la lectura a los que me seguís desde fuera de Catalunya. Perdonadme las faltas de ortografía y las expresiones extrañas, son culpa del traductor automático. ; )

Localret Innova (IV): Comunitats

Fa temps i no recordo en quin context vaig parlar en aquest bloc del projecte de les comunitats. Recordo que es va generar certa discussió sobre el tema, especialment sobre el fet de si les comunitats han de sorgir de forma espontànea de grups que ja col·laboren d'una o altra forma o bé si poden créixer i tenir exit encara que es creïn des d'una institució en el nostre cas Localret.

Doncs ara l'experiment ja està en marxa. Des de Localret hem llençat tres comunitats (més una de Partcipació Ciutadan que ja existia però amb una altra plataforma) que pretenen ser un espai de trobada a internet de col·lectius de professionals del món local que comparteixen unes mateixes tasques i responsabilitats. Es tracta d'una eina de funcionament molt senzill i intuitiu que´té com a característica principal que qualsevol usuari pot crear qualsevol contingut. Es tracta d'una comunitat on tots els continguts són oberts, tot i així hi ha un registre que permet als professionals del món local veure un directori de membre a través del qual es poden comunicar.

A partir d'ara comença la dificultosa tasca de dinamitzar i comunicar les comunitats per tal de que es converteixin a part de en un espai amb vida, sobretot en una eina útil per al dia a dia dels treballadors del món local.

A veure si podeu fer un cop d'ull i aporteu els vostres comentaris.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
[castellano]
Hace tiempo y no recuerdo bien en qué contexto hablé en este blog del proyecto de las comunidades. Recuerdo que se generó cierta discusión sobre el tema, especialmente sobre el hecho de si las comunidades deben surgir de forma espontanea de grupos que ya colaboran de una u otra forma o bien si pueden crecer y tener éxito aunque se creen desde una institución en nuestro caso Localret.

Pues ahora el experimento ya está en marcha. Desde Localret hemos activado tres comunidades (más una de Participación Ciudadana que ya existía pero con otra plataforma) que pretenden ser un espacio de encuentro en Internet de colectivos de profesionales del ámbito local que comparten unas mismas tareas y responsabilidades. Se trata de una herramienta de funcionamiento muy sencillo y intuitivo que tiene como característica principal que cualquier usuario puede crear cualquier tipo de contenido. Se trata de una comunidad donde todos los contenidos son abiertos, aunque hay un registro que permite a los profesionales ver un directorio de miembro a través del cual se pueden comunicar.
A partir de ahora empieza la difícil tarea de dinamizar y comunicar las comunidades para que estas se conviertan aparte de en un espacio con vida, sobre todo en una herramienta útil para el día a día de los trabajadores del mundo local.
Espero que le podaís hechar un vistazo y hagaís algún comentario.

19 de novembre 2008

Blocs corporatius; crònica i reflexions

Com ja us vaig comentar, la passada setmana vaig assistir a la xerrada "Blocs corporatius, una nova eina de comunicació empresarial" que organitzava el Ramon Costa. La primera part, més conceptual, va estar bé tot i que anava enfocada a persones que encara no coneixen en profunditat el món dels blocs i del 2.0. Posteriorment, i amb la presentació del Iñaki Bustinduy i les presentacions dels casos pràctics (T-Systems i Departament de Justícia) vem entrar més en matèria i van resultar molt interessants, tant és així, que van generar un debat posterior que es va allargar gairebé tres quarts d'hora. Una curiositat a destacar d'aquestes presentacions va ser la constatació que l'Alorza s'ha convertit ja en una clara referència en aquest sector, els ponents el van citar en diverses ocasions i van fer referència també al seu llibre Manual de uso del blog en la empresa. Aquí podeu descarregar totes aquestes presentacions de la sessió.

De les ponències i xerrades es van derivar diversos i molt interessants debats que superaven amb escreix el marc definit per la Jornada; els blocs corporatius. A mí m'agradaria destacar-ne un parell.

El primer anava molt lligat amb un recurs que va utilitzar el Iñaki durant la seva exposió i que es basava en un estudi de l'Albert Mehrabian. A la comunicació oral el contingut, les paraules, només tenen un 7% d'importància respecte el total del missatge, el 93% restant se'l reparteixen el to de veu (38%) i el llenguatge corporal (55%). Aquesta afirmació, que molts ja coneixíem encara que potser amb d'altres reparticions de percentatges similars, és ben certa. Hi ha molts exemples en el nostre dia a dia i potser el més recent de tots l'hem tingut amb la campanya nordamericana a la presidència. No sé si existeixen aquest tipus d'estudis pel mitjà Internet, i encara menys sé si existeixen pel fenòmen dels blocs, però com creieu vosaltres que deu ser? Quins elements deuen influir en la comunicació que fa un blogger a través del seu site i dels seus posts? El contingut només representa al voltant del 10% del missatge? Jo crec que segurament és superior al de la comunicació oral però segurament no té el mateix pes que el de la comunicació escrita. Hi ha alguns elements que poden influir i molt en el missatge, a saber: la identitat i reputació digital de la persona en qüestió, la seva presència en xarxes socials, la seva participació a la blogosfera, l'aspecte del seu bloc, el seus coneixements tècnics i de disseny, etc.

Un altre debat de més magnitud i molt més difícil d'abordar es va suggerir quan el Jordi Graells parlava de la col·laboració i la compartició de coneixement a les organitzacions. Es debatia sobre el futur i el nou paradigma de la col·laboració que afectarà radicalement a les organitzacions i també als seus treballadors. Per exercici propi i també per la feina i els projectes que desenvolupo crec fermament en que la col·laboració pot ajudar a millorar i a innovar a les persones i a les empreses. Malgrat això, tampoc podem deixar-ho tot en mans de la col·laboració, està clar. No hem de tenir postures maximalistes i hem de saber entredre el paper concret que la filosofia col·laborativa pot jugar en les organitzacions i en el sistema. No crec que es tracti d'un nou model, sinó d'un nou element que ha d'anar agafant força per a millorar el model existent. Així doncs, cal col·laborar, però també cal competir. El repte es troba per tant en trobar l'equilibri adequat entre aquests dos conceptes.